Per poder viure una setmana al cau necessitàvem tenir-lo preparat, per això vam anar el dia abans a muntar les sales, comprar el menjar i fer neteja, que ens va portar fins les sis de la tarda. I per fi! El diumenge 8 de març a les 16.00h començava el cigró. Vam començar jugant un partit de bàsquet a la pista de Mont-ras els pioners, els nostres monitors i en Xavi i la Cate. Al acabar el partit vam anar a un balneari a fer una teràpia que consistia en banyar-se en aigua molt freda, que activa la circulació de la sang. Perdó! Volia dir que vam tornar al cau i el primer que vam fer va ser dutxar-nos. Tant se val, la circulació de la sang es va activar més que amb la teràpia del balneari.

Els dies següents, vida completament normal: anàvem a estudi, fèiem les activitats extraescolars, els deures... Però hi havia una activitat especial: el confessionari. La semblança d'aquest amb el de Gran Hermano és que en els dos fas el burro, però en el del cau el burro es feia expressament. Consistia en una prova diferent cada dia on l'únic objectiu era que et veiessin fent l'idiota (com al Gran Hermano, vaja) i els vídeos del dia es veien al vespre després de sopar.

I després de la rutina va arribar el divendres. Ens vam reunir quan ja hi érem tots per parlar de què faríem: anar a la bolera, anar al bosc, anar pel poble jugant al et reto o a l'aguanta, etc. Al final vam anar al Canadell a fer una mica el burro i fins i tot algú va acabar més moll del que volia. Quan vam tornar vam mirar una peli al cau i vam anar a dormir "ben aviat".

L'endemà, amb una son terrible, tocava desmuntar tot el que vam fer el dissabte abans i netejar una altra vegada per deixar el cau millor del que el vam trobar, i per pena de tots el cigró ja es va acabar.

No voldria acabar aquesta notícia sense agrair l'esforç que van fer en Cata i en Jordi per poder fer el cigró el millor possible sacrificant hores a les que els tocaven fer altres coses. I també voldria agrair l'ajuda de la Marina, que no estava obligada a fer-ho i ho va fer. Gràcies!