-“No, no...”, va dir mig somrient. “Vol dir Final de pista. Es fa servir quan arribes al final del camí o de la ruta”. I la seva cara no podia dissimular la il•lusió d’haver ensenyat una cosa nova a un rànger. I va afegir:

-“Saps? En Baden-Powell, el fundador de l’Escoltisme, va fer posar aquest senyal sobre la seva tomba, per indicar que havia arribat al final del seu camí.”

Sempre sorprenia amb noves històries i trucs d’escoltes, cada dia que l’anava a visitar.

El rànger era jo quan tenia 14 anys i feia poc que havia començat a l’Agrupament “Sant Jordi” de Palamós.

El que m’explicava totes aquestes coses era en Joan Acosta, tot i que li agradava signar amb el seu sobrenom escolta: “Oso viejo”.

En Joan Acosta va començar a l’escoltisme l’any 1933. Després de la Guerra Civil es va traslladar a Barcelona on va seguir com a “Boy-scout”. Anys més tard, va anar a viure a Palamós i va fundar l’Agrupament “Sant Jordi” (Scouts de Catalunya) que va ser la llavor d’altres agrupaments com els “Senglars” de Figueres, “SaBardissa” de Calonge o “Indika” de Palafrugell. Ell va ajudar als primers caps del nostre Agrupament i va fer una funció molt important per tal de que l’Agrupament es consolidés. Més endavant, va ser anomenat Membre d’Honor de l’Agrupament Indika.

Segur que t’hagués agradat passar una estona amb ell. Et podia explicar com es feia un nus, com plegar bé el foulard, perquè els escoltes saludem amb la ma esquerra, quines són les virtuts de l’scout, perquè és tan important ajudar als altres... Tenia una petita botiga d’estris de pesca, a Palamós. Un dia que el varem anar a trobar ens explicava com, en els focs de camp, es dansava com els indis al voltant del foc; i es posava a fer una demostració a davant nostra. Imagineu la cara de sorpresa dels clients que entraven a la botiga! Però ell només volia ensenyar. Ensenyar als llobatons, als ràngers, als caps... tot el que portava dins seu. Tot el seu amor per aquest Moviment. “Oso viejo” vivia per l’escoltisme. Per a ell, ho era tot.


Avui l’Escoltisme és molt diferent. Ja pràcticament no s’utilitza uniforme. No portem capell (el barret d’ala ampla i quatre bonys). Ja pràcticament ningú recorda com és la salutació scout. Perquè la flor de llis és el símbol d’aquest Moviment; què és Mafeking, Gilwell o Brownsea. Però com deia Baden-Powell, són més importants les petjades que les sabates que les han fet. Són més importants els nostres actes, estar sempre a punt, ajudar als altres, servir sense esperar res a canvi i tenir sempre aquell esperit de superació que ens han ensenyat des de que varem ser llobatons. Això és el que em ensenyar en Joan Acosta. Ell va fer que jo intentés sempre ser millor escolta i, de retruc, millor persona.

Ahir dimarts 14 d’abril ens va deixar. Tenia 91 anys i un mes abans havia estat amb uns escoltes visitant un campament.

Quan el vagi a veure dibuixaré un cercle amb un punt al mig.

I recordaré la seva frase preferida: “Scout un dia, scout per sempre”.

Lluís Zamora

Més detalls a
http://www.elpunt.cat/component/elpunt/article/12/29-necrologiques/26104-joan-acosta-jurado.html